M'encanta Sant Jordi. És la millor festa de l'any, junt amb Cap d'Any. M'agrada perquè, vale, se celebra un Sant, però per damunt de tot és el dia del llibre, i encara que sigui només per un dia, la gent agafa llibres, els compra, i fins i tot hi ha raros que arriben a llegir-los.
I també hi ha la rosa. I com que (atenció: cursilada) l'amor i la cultura HAURIEN de ser la base del món, m'agrada tant aquesta festa. M'agraden Les Rambles plenes de gent, TV3 totalment desbocada en la seva catalanitat, les cues de lectors d'El Quijote, les roses del Maresme que no fan olor però fan bonic, osti. I a sobre normalment fa bon temps. Ja que ens fot que no plogui, almenys que sigui per respectar la festa.
El què no m'agrada tant és que el seixanta per cent dels puestos de La Rambla siguin de grups polítics. Que la gent faci cues per què els signi un llibre un autor que fa dos dies ni coneixien (i a sobre es muntin follons com en qualsevol cua, si és que no aprenem...). Que hi hagi homes que diuen que "regalar una rosa per Sant Jordi és hipócrita i una despesa excessiva", quan no regalen roses ni llavors, ni mai. Que inclús hi ha gent que em mira raro perquè jo li regalo a la meva xicota una rosa i també un llibre. En fí, que ni tan sols Sant Jordi s'en lliura, de la misèria del món.
Però tot i així, qué bonica que és, Barcelona per Sant Jordi:
Què maco es preparar-se per aquest dia tan fantàstic: pensar quin llibre regalar-li a aquesta persona tan especial, anar amb aquesta persona a la llibreria i cadascú per la seva banda anar a la recerca del regal, amb cura que la sorpresa no s'espatlli (eh, Spunk?).
ResponderEliminarM'encanta St. Jordi, m'encanten les Rambles, m'encanta esperar la rosa, el llibre i el petó. M'agrada pendre-m'ho com un dia de mig festa, agafar-me la tarda lliure i escapar-me a la ciutat. Em dona tendresa veure els nois amb roses per les seves xicotes, em dona tendresa veure les xicotes lluint la rosa dels seus xicots... M'agraden les discussions sobre "el meu nòvio només em regala rosa", "tu què li regales al teu nòvio?".... I em foten quan diuen "jo si li regalo un llibre a la meva parella m'ho llença a la cara".
Visca St. Jordi, visca Catalunya... i visca la Guía del Autoestopista Galáctico y su trilogía en cinco partes!!!!
caram! t'ha sortit el "ramalazo" català!
ResponderEliminarÉs un gran dia digne de celebrar-se amb una abraçada, mil petons i el més gran dels t'estimos. Rosa i llibres són benvinguts, però són de més a més!